Sóc el director del curtmetratge que ara estem realitzant, i jo i el meu grup estem rodant aquest curt relacionant-lo amb els prejudicis. Tot seguit en faig una petita sinopsi:
Ets una advocada d'èxit que treballa en una oficina a la gran ciutat i com cada matí després de llevar-te, dutxar-te i fer un mos et dirigeixes cap al metro per anar a la feina. Allà hi veus la mateixa gent de sempre, gent que va a la feina cada dia. Hi ha empresaris, estudiants, esportistes, gent gran, funcionaris, etc. De sobte veus entrar al vagó on seus tranquil·lament un indigent i et quedes astorada, però actues amb normalitat i fas el que faries normalment: seure i mirar al mòbil assumptes de la feina. Penses que "Quina vergonya que la gent així pugui pujar al metro" i coses d'aquestes.
De cop sents una veu que per megafonía t'avisa que has arribat a la teva parada, guardes el mòbil i baixes del metro. Et dirigeixes cap a la sortida de l'andana quan veus, sense saber perquè, que l'indigent d'abans et crida i se t'acosta de pressa. Intentes accelerar però ja és al damunt, i quan t'agafa pel braç penses que estàs perduda. Però fas una llambregada enrere i veus que té el teu mòbil a les mans, i el sents dir "T'ha caigut abans al tren". De sobte penses que et pot haver caigut mentre el guardaves, però l'indigent està marxant perquè no espera cap mostra d'agraïment per part teva ni res. Està acostumat a no rebre mostres d'afecte de ningú.
Aquest incident canvia la teva forma de pensar i ja no veus l'indigent com un "excrement" social, sinó com una persona corrent.

He trobat un video resumit de mansunides.org sobre la lluita contra la pobresa al món, tot i que el nostre curt només tracta la pobresa de Catalunya. Tot i que mansunides.org és una web catalana, el video és en castellà.

.

*Abans que et giris i marxis, posa't en el meu lloc.

Aquest enllaç és per visitar la wiki de la classe on hi ha la primera escena del curtmetratge, tot i que està incomplerta. Visita.

Fa uns dies el Xavi ens va explicar que el verb, com a paraula més important de la oració, té la funció de triar-ne els sintagmes nominals. Vam esmentar tres condicions:
La primera indica la quantitat de SN. És a dir, depèn del verb que triem per la oració ens caldran uns sintagmes nominals o uns altres. Hi ha verbs "zeroargumentals" com ploure que no necessiten cap SN. També n'hi ha de "monoargumentals" com néixer en que només cal el SN de qui néix. Els "biargumentals" com beure requereixen dos SN, qui beu i què beu. Els "triargumentals" com enviar necessiten tres SN, qui envia, què envia i a qui envia. Finalment hi ha els "quatriargumentals" com deixar que necessiten quatre SN, qui deixa, què deixa, per a qui deixa i on deixa.
La segona condició parla del significat del sintagma nominal, i diu que entre ell i el verb hi ha d'haver una relació de significat. Si no n'hi hagués estaríem expressant un sentit metafòric de l'oració.
La tercera i última condició parla sobre la relació formal entre el sintagma nominal i el verb. Diu que n'hi ha d'haver de quatre tipus diferents per que l'oració sigui correcta.

Fa uns dies vam estar parlant a classe sobre frases problemàtiques tals com " En Pere plou ", " El mar es menja un somni " o " Van ploure objectes sobre l'àrbitre ".
Vam fer un anàlisi molt específic sobre aquesta última frase i vam arribar a una conclusió. Està clar que la frase té un sentit metafòric, ja que no plouen objectes del cel sobre una persona en concret perquè sí. Aleshores:
- Si substituïm el verb per " Llençar ", s'expressa més implícitament qui realitza l'acció, és a dir, fas referència als aficionats que van llençar objectes.
- Si, en canvi, substituïm el verb per " Caure ", s'expressa una quantitat menor d'objectes implicats. També té un sentit no intencional.
- Per contra, el verb " Ploure " amaga una mica qui va fer l'acció.
Com a conclusió vam dir que aquesta frase era utilitzada per molts dels narradors esportius actuals que volen o tenen intenció de manipular la opinió de l'espectador. De manipular la opinió del poble oferint la imatge que tu vols que vegin i no la que realment és se'n diu demagògia, i aquesta frase n'és un exemple. Si els aficionats del teu equip llencen coses a l'àrbitre, cosa molt mal feta, diràs que van ploure objectes per exculpar-los.

Pencey és el centre on estudia en Holden. És venut com un centre elitista on forjen els joves com a cap altre lloc, tot i que en Holden pensa que forjen els joves igual que els altres centres. A la seva propaganda es veu un noi jugant a polo, com si a Pencey haguéssis de passar el dia jugant a polo. Això és per donar bona imatge, perquè a Pencey ni tan sols tenen cavalls. En Holden pensa que és ple d'hipòcrites.
Físicament és un institut força gran, amb residències d'estudiants al recinte. Tenen pista de rugbi i de molts altres esports com esgrima, etc. Les habitacions de les residències són per a dues persones. Les persones que comparteixen les habitacions són triades arbitràriament. A més, les habitacions tenen una peculiaritat, i és que estan unides per parelles. Al mig entre dues habitacions hi ha uns lavabos comuns que les uneixen, i en comptes de tenir portes tenen cortines. Concretament, l'habitació d'en Holden i l'Stradlater està unida amb la de l'Ackley i l'Ely.

* Desde 1888 hem estat forjant els nois per convertir-los en joves brillants i esplèndids.

Uns dies abans que en Holden marxés de Pencey, l'Stradlater va demanar a en Holden que li fes una redacció perquè ell tenia una cita i no el podia fer per a l'endemà. Li va demanar que la fes d'alguna cosa descriptiva, un paisatge, una casa, o alguna cosa senzilla, i que no estigués gaire treballat perquè si no es notaria que no era seu. En Holden, però, ignorant això, la va fer sobre el guant de beisbol del seu germà menor Allie. L'Allie havia mort fa un temps de leucèmia, i en Holden encara conservava el seu guant de beisbol, ple de poemes escrits per llegir-los al camp mentre ningú batia.
L'Stradlater, però, tan arrogant com sempre, li va dir que ho havia fet malament i que allò no li servia, que perquè ''cony'' no havia fet el que li havia demanat. En Holden s'enfada molt i li diu que si no vol el text a ell tant li és, i l'apedaça. Aquest fet, juntament amb el fet que l'Stradlater té una cita amb la Sally Haynes, la noia que agrada a en Holden és el que acaba provocant la baralla que moments després tindrà lloc entre els dos companys.

Aquesta entrada parlarà sobre l'argument del llibre '' El vigilant en el camp de sègol ''.
Al principi trobem una situació d'equilibri, quan en Holden és a Pencey. Ell no té una bona opinió del centre, el seu rendiment escolar és baix i té una relació ambivalent amb els seus companys. La pèrdua de l'equilibri es produeix quan Holden és expulsat de Pencey. Podem anticipar que en Holden, en la recerca d'un nou equilibri, pot buscar una feina o anar a una altra escola. És possible que intenti anar a casa d'algun familiar, tot i que els seus pares no sàpiguen que l'han expulsat. Finalment, també podem anticipar que, en la situació final d'equilibri recuperat, haurà tornat a casa dels seus pares o del seu germà D.B, que és a Hollywood, o també podria haver trobat un altre centre on quedar-se a estudiar. Així doncs, l'argument segueix l'estil:
Equilibri -> Pèrdua de l'equilibri -> Recerca d'equilibri -> Equilibri recuperat.
Els últims dos trams de l'argument no els hem llegit encara i per això només podem anticipar què passarà.

Avui parlaré sobre els diferents tipus de substantius. Els substantius poden ser: Comuns o propis, concrets o abstractes, individuals o col·lectius i comptables o incomptables.

- Comuns: designen éssers o coses no concrets. Exemple: veí, casa,...

- Propis: designen realitats distingides. Exemple: Collserola, Catalunya,...

- Concrets: designen coses perceptibles amb els sentits. Exemple: cotxe, edifici,...

- Abstractes: designen coses no perceptibles amb els sentits. Exemple: dificultat, amor,...

- Individuals: designen un sol element. Exemple: llop, gos,...

- Col·lectius: designen, en singular, un grup homogeni d'elements. Exemple: fageda,...

- Comptables: designen elements comptables, amb número al davant. Exemple: un estoig,...

- Incomptables: designen elements que no es poden comptar. Exemple: aigua, mantega,...