Ets una advocada d'èxit que treballa en una oficina a la gran ciutat i com cada matí després de llevar-te, dutxar-te i fer un mos et dirigeixes cap al metro per anar a la feina. Allà hi veus la mateixa gent de sempre, gent que va a la feina cada dia. Hi ha empresaris, estudiants, esportistes, gent gran, funcionaris, etc. De sobte veus entrar al vagó on seus tranquil·lament un indigent i et quedes astorada, però actues amb normalitat i fas el que faries normalment: seure i mirar al mòbil assumptes de la feina. Penses que "Quina vergonya que la gent així pugui pujar al metro" i coses d'aquestes.
De cop sents una veu que per megafonía t'avisa que has arribat a la teva parada, guardes el mòbil i baixes del metro. Et dirigeixes cap a la sortida de l'andana quan veus, sense saber perquè, que l'indigent d'abans et crida i se t'acosta de pressa. Intentes accelerar però ja és al damunt, i quan t'agafa pel braç penses que estàs perduda. Però fas una llambregada enrere i veus que té el teu mòbil a les mans, i el sents dir "T'ha caigut abans al tren". De sobte penses que et pot haver caigut mentre el guardaves, però l'indigent està marxant perquè no espera cap mostra d'agraïment per part teva ni res. Està acostumat a no rebre mostres d'afecte de ningú.
Aquest incident canvia la teva forma de pensar i ja no veus l'indigent com un "excrement" social, sinó com una persona corrent.
He trobat un video resumit de mansunides.org sobre la lluita contra la pobresa al món, tot i que el nostre curt només tracta la pobresa de Catalunya. Tot i que mansunides.org és una web catalana, el video és en castellà.
*Abans que et giris i marxis, posa't en el meu lloc.
Aquest enllaç és per visitar la wiki de la classe on hi ha la primera escena del curtmetratge, tot i que està incomplerta. Visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada