Avui he decidit parlar-vos sobre l'esforç que has d'invertir per grabar un curtmetratge.
Per començar, si dic curtmetratge, que et ve a la ment ? Actors, càmeres, claquetes, algú que fa picar la claqueta i diu acció, i totes les coses superficials del curtmetratge.
Al começament, quan vam fer els grups de treball, vaig pensar: "Això serà agafar una càmera, grabar i llestos. Bufar i fer ampolles.". Ara me n'adono, però, que per grabar hem necessitat una quantitat d'esforç immensa. Per començar, la limitació de quatre minuts implicava pensar una idea amb un rerefons social i plasmar-la en tres minuts i poc de video, ja que els segons inicials són credits i tota la pesca. Encara que com va dir el Xavi, potser "més és menys", i contra més et concentris en el tema del que vols parlar, millor el podràs expressar. No ho sé.
L'altre aspecte conflictiu del treball és el treball en equip. Està molt bé intentar enganyar-te a tu mateix pensant "és més fàcil perquè un fa l'storyboard, un altre el guió, un altre posa la càmera, ..." o "entre tots és més fàcil". Això és obvi, i en part aquests pensaments són verídics, però a la pràctica és una altra cosa. No tot és tan fàcil. És molt difícil concretar un dia per grabar absolutament tots, si no és deixant alguna classe de banda. Posar-se d'acord amb els companys sobre com, quan i on grabar una escena o quina música quedaria millor a l'inici també és complicat, i no tothom hi està d'acord sempre. Perquè encara que jo sigui el director i sigui jo qui talla el bacallà, he de ser flexible amb hom.
Com a última reflexió per als pocs qui vulguin comentar, fóra bo que l'escola disposés de material estàndard i igual per tothom, no creieu ? Quatre trípodes, quatre càmeres en condicions i hores específiques lluires per grabar el curt, perquè ara les hem d'anar demanant i no sempre se'ns concedeixen.