La tercera condició parla de la relació formal entre el SN i el verb. Què vol dir això ? Per explicar-ho parlaré de dos conceptes bàsics, dues definicions:
Arbitrari: que és aleatori, fruit d'una convenció social acceptada.
Tàcit: que no és explícit.
El concepte tàcit potser costa d'imaginar, per això faig un incís. Un exemple: la llengua és una convenció tàcita. Un de més entenedor, potser: les normes de comportament tan bàsiques com no poder anar despullat pel carrer són tàcites, ningú te les ha d'explicar, no són explícites com les prohibicions de fumar, per exemple.
Tornant a la tercera condició, cal dir que la relació entre SN i verb s'indica amb les funcions sintàctiques, que són arbitràries i tàcites alhora. Analitzaré la mateixa frase en català, anglès i francès. Ho faré amb la que ens va escriure el Xavi perquè en tinc la traducció en francès, i no en vull posar una en castellà perquè el català n'és un dialècte.
- M'agrada | aquella | pel·lícula de por.
- I like | that | scary film.
- J'aime | ce | film de terror.
En vermell he assenyalat el subjecte de cada oració. Ara fixeu-vos en això: en català, a diferència de la resta de llengües, el subjecte és qui modifica el verb. Pots dir "T'agrada" o "Li agrada", però això no modifica el verb agradar. En canvi no pots dir "M'agrada aquelles pel·lícules de por", has te canviar el verb per que concordi tot. Ja sé que poso masses exemples però és per que m'entengueu, i per expressar-me millor.
En definitiva:
[agradar]
EXPERIMENTADOR + [ to like ] + TEMA
[ aimer ]
Català -> CI + agradar + Subj
Altres -> Subj + like + CD
I això és així perque és arbitrari. No té més.
Una magnífica entrada, Carlos. Només un petit detall, al primer paràgraf utilitzes tres cops seguits el verb "parlar", potser, si el canviessis per un altre verb semblant sonaria millor. Salutacions!
ResponElimina