Segons diverses pàgines de la xarxa, el diari "The New York Times" ha publicat un rànquing que compren les notes i l'eficàcia de cada professor des de 2007 fins 2010. La nota obtinguda va en funció de la nota obtinguda dels alumnes dels respectius professors en dos exàmens externs.
Hi ha professors que s'han alçat en contra d'aquesta publicació recolzant-se en la seva suposada "poca fiabilitat", ja que no es tenen en compte els avenços dels professors en els problemes de conducta de l'alumnat ni els problemes que presenten els estudiants que no tenen com a llengua materna l'anglès.
D'altra banda hi ha professors que agraeixen aquesta publicació ja que la troben una via "transparent" d'avaluar els professors.
En la meva humil opinió, i dic humil perquè no tinc relació propera amb la notícia per opinar, trobo que és un sistema que com a "petita guia" pot servir. Si haguessin elaborat aquest rànquing incloent-hi factors com els alumnes provinents dels barris més marginals estatunidencs o fent un seguiment una mica personal de cada professor, no tindrien a tanta gent darrere indignada per aquesta publicació.
I jo trobo que aquests professors indignats tenen raó, crec que fer que uns alumnes inadaptats i futurs joves criminals en potència aprovin l'educació obligatòria té molt més de mèrit que fer que una classe d'alumnes amb notes regulars segueixin igual. I a més, al rànquing no surten els professors de les escoles privades o concertades, símptoma de que no tenen en compte tots els professors.
Però el "New York Times" no s'ha quedat aquí, ha obert un fòrum de debat per a aquells professors qui vulguin expressar la seva opinió, explicar la seva nota o simplement criticar positivament o negativament la publicació.
Allà he trobat el comentari d'un professor, en Connor Snow, que m'ha semblat molt encertat. Està descontent amb la publicació d'aquesta notícia, i també decebut. Diu que ell no és totalment responsable de totes les notes dels seus alumnes, sense importar el fet que treballi incansablement. Diu també que si la seva pròpia nota ha de dependre de les notes del seu alumnat, no és un resultat gaire fiable.
En definitiva, no defenso els professors indignats amb aquesta publicació però trobo que haurien pogut esforçar-s'hi més per acontentar un major nombre de professors. Si has de fer una cosa, fes-la bé.
Un exemple de llista de notes de professors pot ser el de les escoles de dret dels Estats Units. En el següent enllaç està publicat aquest exemple en forma de taula. --> Visita <--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada