L'humor lingüístic

El nostre professor de català ens ha demanat que aquesta setmana fem una entrada comentant l'humor lingüístic, més concretament l'humor de l'Eugeni. Els seus acudits es basen en un, cito textualment, "decalatge lèxic, sintàctic, semàntic, pragmàtic o fonètic". També combinen operacions implicades en la lectura i la interpretació de l'acudit, com per exemple l'anticipació i la inferència.

Per començar la meva aportació, primer de tot vull definir la pragmàtica, una peça clau en tots els acudits:
"La pragmàtica és una branca de la lingüística que estudia la llengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris." (Viquipèdia)
És a dir, la pragmàtica estudia com els parlants interpreten la llengua. Cada persona pot interpretar-la d'una forma en particular. Un clar exemple de com els parlants interpreten els missatges d'una conversa seria que un dels parlants preguntés "Tens hora ?" amb la intenció de que si l'altre parlant en té, la hi digui, i l'altre respongués "Si que en tinc", interpretant la pregunta en el seu sentit estricte i limitant-se a respondre el que li han preguntat.
Un aspecte no parlat de la pragmàtica poden ser algunes indicacions i senyalitzacions que ens podem trobar en escoles, oficines, etc. Per exemple, imagina que hi ha un incendi en l'oficina on treballes. Vas a la mànega d'aigua o l'extintor més proper, que està protegit per un vidre on normalment hi ha escrit "Rómpase en caso de incendio". Trenques el vidre però no succeeix absolutament res. Què passa ? Que el subjecte ha entès el missatge de trencar el vidre si hi ha un incendi, però no ha interpretat que no passarà res si només trenca el vidre, ni tampoc que això és només el primer pas per poder agafar la mànega o extintor per extingir el foc.

L'Eugeni també utilitzava molt la pragmàtica en els seus acudits, i ara en posaré exemples destacant-ne l'element que fa servir en cada cas (decalatge lèxic, sintàctic, semàntic, pragmàtic, fonètic o bé interpretació i interferència).

(Video extret directament de youtube.com)

En aquest acudit, l'Eugeni utilitza la pragmàtica perquè tu interpretis que els bussejadors estan asseguts a la barana del vaixell d'esquenes al mar. Les preguntes de perquè no es llencen al mar de cara, segons la majoria de nosaltres, implicaria que els bussejadors s'aixequessin, es giressin de cara al mar i es llencessin a l'aigua llavors. L'Eugeni utilitza això perquè ningú ignoraria el moviment de girar-se abans de tirar-se de cara, però el cambrer fa veure als altres que si de debò es tiressin de cara tal i com estaven, caurien de morros al terra del vaixell. Per últim:

(Video extret directament de youtube.com)

Aquest noi és en David Fernández Ortiz, més conegut com a "Chikilicuatre" per la seva participació a Eurovisión. Ara imita en Di Maria al Crackòvia.
Bé, doncs ell va imitar l'humor pragmàtic de l'Eugeni al programa de Buenafuente explicant aquest acudit.
La gràcia de l'acudit es dóna quan la noia passa per la caixa per pagar. Portant un seguit d'objectes per passar la nit sola tals com un raspall de dents, una barra de pa, un litre de llet, una caixa de cereals i una pizza congelada individual, el caixer li pregunta "Soltera, no ?". En aquest punt, tothom interpreta que el caixer ha arribat a aquesta hipòtesi basant-se en els articles que la noia vol comprar, i anticipa que li ho dirà a continuació. El que fa el caixer, però, és tan simple com desviar-se d'aquestes possibles interpretacions del públic i dir-li a la noia que és "horrible" i que per això està soltera. Fa gracia perquè és tan inesperat com sorprenent que un caixer pugui dir això a una client.